Una crisi de classes
Tenim clar que la crisi del
coronavirus afecta a tothom, dels més petits als més grans, i dels més rics als
més pobres, però afecta per igual? La resposta és que no, per variar, la gent més
pobre pateix la crisi molt més intensament que la gent de classe benestant.
Primerament si analitzem la mida dels habitatges a l'estat espanyol, podem veure com la mitjana es troba entre 76 i 97 metres quadrats construïts i dues persones vivint en aquell habitacle. Cal remarcar que aquesta és la mitjana, comprèn pisos de 30 metres quadrats amb 5 persones i xalets de 300 metres quadrats amb una parella. Alhora trobem que el 65% dels espanyols viu en un pis, i que un 25% d'aquests es troben amb pisos en males condicions. Sense contar la gent que per exemple no té calefacció, que el 2011 era prop d'un 15%. Si analitzem les ciutats de més de 100.000 habitants, com Barcelona o Madrid per exemple, gairebé el 75% dels habitatges ocupen un espai igual o inferior als 90 metres quadrats construïts. Un espai que ja és prou reduït de normal, si cal passar-hi la quarantena, i afegint-hi l'impossibilitat de respectar el distanciament ni fer aïllament, encara es fa més feixuc. Val a dir que conviure en aquests espais reduïts i amb mínim un parell de persones, portarà problemes psicològics a la població d'aquests habitatges. Per altre banda, trobem que hi vora un 35% de la població que viu en xalets o amb cases en urbanitzacions de luxe. Està clar que no t'afecta el mateix viure dues persones en un pis, amb una terrasseta petita, de 80 metres quadrats, que en un xalet, amb jardí, de 200 mestres quadrats. Uns acabaran molt probablement amb problemes psicològics, mentres d'altres fan més quilòmetres en confinament que abans. Analitzem ara la qüestió de l'afectació de la crisi del Covid19 entre barris. Si ens centrem en Barcelona, els barris més afectats són Ciutat Vella i Nou Barris, districtes amb la menor esperança de vida de la ciutat Comtal, i pel què fa a al capital del Regne, Madrid, Puente de Vallecas és el segon barri més pobre de la ciutat i el segon en afectats pel virus. Tot això es deu a les condicions de vida de les persones que resideixen en aquests barris, als habitants per m2, al salari mitjà i sobretot a que són les persones que estan anant a treballar cada dia, sigui amb ERTO’s o sense, per aixecar una economia que el primer que farà és emportar-se’ls per endavant.
En conclusió, aquesta crisi si que entén de classes, com totes les crisis. Malauradament si la classe treballadora no és capaç de fer front en aquest nou paradigma de crisi social i econòmica que vindrà, aquesta crisi la tornarem a pagar els de sempre.
Jordi Solé.
Primerament si analitzem la mida dels habitatges a l'estat espanyol, podem veure com la mitjana es troba entre 76 i 97 metres quadrats construïts i dues persones vivint en aquell habitacle. Cal remarcar que aquesta és la mitjana, comprèn pisos de 30 metres quadrats amb 5 persones i xalets de 300 metres quadrats amb una parella. Alhora trobem que el 65% dels espanyols viu en un pis, i que un 25% d'aquests es troben amb pisos en males condicions. Sense contar la gent que per exemple no té calefacció, que el 2011 era prop d'un 15%. Si analitzem les ciutats de més de 100.000 habitants, com Barcelona o Madrid per exemple, gairebé el 75% dels habitatges ocupen un espai igual o inferior als 90 metres quadrats construïts. Un espai que ja és prou reduït de normal, si cal passar-hi la quarantena, i afegint-hi l'impossibilitat de respectar el distanciament ni fer aïllament, encara es fa més feixuc. Val a dir que conviure en aquests espais reduïts i amb mínim un parell de persones, portarà problemes psicològics a la població d'aquests habitatges. Per altre banda, trobem que hi vora un 35% de la població que viu en xalets o amb cases en urbanitzacions de luxe. Està clar que no t'afecta el mateix viure dues persones en un pis, amb una terrasseta petita, de 80 metres quadrats, que en un xalet, amb jardí, de 200 mestres quadrats. Uns acabaran molt probablement amb problemes psicològics, mentres d'altres fan més quilòmetres en confinament que abans. Analitzem ara la qüestió de l'afectació de la crisi del Covid19 entre barris. Si ens centrem en Barcelona, els barris més afectats són Ciutat Vella i Nou Barris, districtes amb la menor esperança de vida de la ciutat Comtal, i pel què fa a al capital del Regne, Madrid, Puente de Vallecas és el segon barri més pobre de la ciutat i el segon en afectats pel virus. Tot això es deu a les condicions de vida de les persones que resideixen en aquests barris, als habitants per m2, al salari mitjà i sobretot a que són les persones que estan anant a treballar cada dia, sigui amb ERTO’s o sense, per aixecar una economia que el primer que farà és emportar-se’ls per endavant.
En conclusió, aquesta crisi si que entén de classes, com totes les crisis. Malauradament si la classe treballadora no és capaç de fer front en aquest nou paradigma de crisi social i econòmica que vindrà, aquesta crisi la tornarem a pagar els de sempre.
Jordi Solé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada