dilluns, 4 de maig de 2020

Què està passant durant l'estat d'alarma?


Què està passant durant l'estat d'alarma?

Degut a la crisi del Covid19, els estats han hagut d’aplicar mesures contundents a la població per evitar la propagació descontrolada del virus, i reduir i  intentar aturar aquesta. Però són mesures correctes? Beneficien a la classe treballadora?
L’estat d’alarma està regulat a l’article 116 de la Constitució espanyola, decretat pel Govern de l’estat mitjançant un decret aprovat en Consell de Ministres, amb una extensió màxima de quinze dies, i validat pel Congrés dels Diputats. Aquest estat permet a l’Executiu aplicar mesures excepcionals en un context d’extrema necessitat. L’estat d’alarma implica que el Govern pugui limitar la circulació o la permanència de  persones a certes hores, que pugui expropiar temporalment certs béns materials, entre d’altres. Però el que és més important és que tots els cossos policials resten sota les ordres del Govern de l’estat. Com hem pogut veure aquest més i mig de confinament que portem, la població s’ha portat bé, amb contades excepcions. Tot i la gran crítica que es fa al Govern, s’ha de dir que l’estat d’alarma espanyol és dels més forts d’Europa i la població és la que s’ha comportat millor. Només cal mirar França o el Regne Unit, on la gent anava a votar o el president expressava públicament la preocupació per l’economia i no pas per els seus ciutadans. O Alemanya, on el nombre de morts és inferior a Espanya, tot i tenint un nombre de contagis similar, degut a que les persones que moren no se’ls hi realitza la prova. I avui ja reobren les escoles.                                 Però està clar que no tot han de ser elogis. Si ens fixem ens els cassos repressius, el primer mes de l’estat d’alarma se n’han comptabilitzat més de 650.000 arreu del territori. Tenint en compte que les sancions van des dels 100 euros, per les infraccions lleus, als 600.000 euros per les molt greus, extraieu-ne conclusions vosaltres mateixos. No hi ha dubte en què algunes d’aquestes sancions són merescudes, per gent que a consciència s’ha saltat l’estat d’alarma per vés a saber què. Però tenim altres casos, i deixo de banda la violència policial, en què s’ha sancionat a gent pel sol fet d’anar a comprar poca cosa, o cosa que era considerada no essencial o fins i tot per estar davant de casa a la vorera. Si entrem en els casos de violència policial, que han existit i existiran sempre, hi hagi o no hi hagi estat d’alarma, trobem centenars d’abusos, i no ho dic jo solament, ho alerten els advocats i juristes de l’estat espanyol. Abusos com apallissar a un noi per anar amb motocicleta, apuntar amb una arma de foc a gent que intenta impedir una detenció injustificada o insultar i discriminar a una persona transsexual per estar al carrer treballant. Tot aquestes sancions justificades amb una llei mordassa aprovada pel Partit Popular i que segueix vigent amb el Govern més progressista d’Europa. Però això no és tot, el Govern va prohibir els desallotjaments durant l’estat d’alarma, però aquests varen seguir realitzant-se, com a l’edifici ocupat per La Ingobernable al centre de Madrid. Altres veïns també denuncien intents de desallotjament en plena quarantena. El què respecta als drets laborals dels treballadors, el Govern ha permès a les empreses realitzar ERTE’s i ERTO’s per sobreviure. A pimes o autònoms és comprensible, però a grans empreses o multinacionals com SEAT o Inditex, que al final el Govern, per pressió, el va aturar. Tot això ens deixa en una situació de més de tres milions d’afectats per expedients temporals, un cost que haurà de cobrir l’estat, en un context en què no es recapten gairebé impostos. Tot i això, la patronal segueix demanant que l’estat es faci càrrec del sou dels treballadors afectats, fins que la situació es normalitzi. Mentre el sou del secretari general, José María Lacasa, és de 250.000 euros anuals, tres vegades més que el sou del president del Govern. Alhora, la classe treballadora segueix estant obligada a anar a treballar, ja que l’estat d’alarma no ha impedit que molts establiments hagin de baixar la persiana. Això propicia la major exposició al virus per aquesta gent i pels seus familiars, al no tenir espai suficient per si s’ha de fer quarantena ni per respectar el distanciament social, tal com vam veure en l’article “Una crisi de classes”.   
Tot això ens porta a considerar-nos si realment estem en un estat d’alarma o és un estat d’excepció encobert. Prohibició de manifestacions, abusos policials, prohibició de lliure circulació de persones, entre d’altes. Personalment estic en contra de certes mesures de l’estat d’alarma, però està demostrat que funciona. Si observem el cas de la Xina, van estar dos mesos i mig sense sortir de casa, ni per treballar, i han superat la primera onada del virus. Al Regne Unit, primerament es va apostar per l’economia i no van imposar l’estat d’alarma fins que el president va veure que les coses no anaven bé i va agafar el Covid19. Aquí a l’estat espanyol, degut a les pressions de gent com Ana Botín, Florentino Pérez o Amancio Ortega, la classe obrera espanyola ha tingut que exposar-se al virus i seguir cobrant una misèria mentres se’ls obliga a estar a casa seguint pagant el lloguer, l’aigua, el gas i un llarg etcètera.
Jordi Solé.    

Cap comentari:

Publica un comentari

Bosnia en el limbo. Testimonios desde el río Drina

Bosnia en el limbo. Testimonios desde el río Drina Una ressenya interessant sobre Bosnia, des de la guerra fins avui. El seu autor, Pau Cana...